dissabte, 20 de setembre del 2008

La programació

Ja ha passat una setmana i durant aquests dies he estat reflexionant sobre un aspecte. És el famós tema de la programació. És curiós, però la majoria de docents la feina que més els costa de fer és la de la paperassa. Tot i així, encara que faci mandra també és molt necessària.

També cal afegir, que no hi ha massa temps i sovint es deixa per la darrera cosa a fer, perquè s’ha de prioritzar. Però que estigui al darrera no vol dir que s’hagi de passar per alt!

És evident, que l’experiència és un grau i que els recursos surten com a bolets, però això no treu que calgui pensar i tenir clar quin és l’objectiu que es vol aconseguir. Per senzill que sigui l’objectiu, sempre hi ha una intencionalitat que cal que ens plantegem. Considero que els infants no són sempre els mateixos, com tampoc les situacions (matí, tarda, dia de pluja, diferent estació), espai, ni molt menys el segle amb tots els canvis socials, tecnològics, etc que això comporta. Per això, crec que és important programar.

Per acabar, encara que ja faci molts anys que es treballa amb infants i que se sàpiga globalment els objectius generals, crec que cal plantejar-se una programació per poder incorporar nous projectes, noves idees; per anar renovant: tot allò que no ha funcionat i per repetir el que ha estat un èxit. Per contra, defenso fer la programació, però no cal realitzar-la al peu de la lletra, sinó anar-la adaptant segons les necessitats dels infants. Si s’han pensat diferents opcions és té un ventall més ampli per poder escollir.