Increïble!

Hola, com que un dels objectius del bloc consistia en fer pràctiques, doncs avui en faré una: inserir un video. M'he decidit per posar un video que he descobert en el Youtube d'una animació amb plastilina de la Traviata de Verdi.

Considero que està molt ben fet, ja que per cada segon s'han de gravar una pila de seqüències! Felicito als creadors/es! A veure si us agrada!

Aprenentatge significatiu

Sovint volem que els nostres alumnes aprenguin significativament i quantes vegades no es tenen en compte els aspectes que comporten l’aprenentatge significatiu. Per exemple, el fet de passar per alt que els infants relacionin el que saben amb el nou contingut. Per fer això és necessari que els alumnes ho expressin i jo pregunto: se’ls hi dóna temps per poder fer aquesta connexió, que ho expressin i que els educadors/es sàpiguen en quin punt del coneixement es troben els alumnes per poder-lo ampliar?

Perquè es doni l’aprenentatge significatiu no és només que s’assimili la informació, cal revisar-la, modificar-la, enriquir-la i actualitzar els esquemes de coneixement. I perquè això succeeixi cal atribuir un sentit a l’aprenentatge, és a dir, saber per quina raó s’està aprenent. I jo també pregunto: els educadors/es generalment expliquen la funcionalitat? Quantes vegades es diu com es farà l’activitat però sovint s’oblida el per què. L’alumne ha de saber que ha d’aprendre, com ho ha d’aprendre i perquè ho ha d’aprendre.

Personalment crec que tinguin l’edat que tinguin els infants cal que sàpiguen aquestes tres qüestions i així podran comprendre els objectius d’aprenentatge i assolir-los com un objectiu personal.

La programació

Ja ha passat una setmana i durant aquests dies he estat reflexionant sobre un aspecte. És el famós tema de la programació. És curiós, però la majoria de docents la feina que més els costa de fer és la de la paperassa. Tot i així, encara que faci mandra també és molt necessària.

També cal afegir, que no hi ha massa temps i sovint es deixa per la darrera cosa a fer, perquè s’ha de prioritzar. Però que estigui al darrera no vol dir que s’hagi de passar per alt!

És evident, que l’experiència és un grau i que els recursos surten com a bolets, però això no treu que calgui pensar i tenir clar quin és l’objectiu que es vol aconseguir. Per senzill que sigui l’objectiu, sempre hi ha una intencionalitat que cal que ens plantegem. Considero que els infants no són sempre els mateixos, com tampoc les situacions (matí, tarda, dia de pluja, diferent estació), espai, ni molt menys el segle amb tots els canvis socials, tecnològics, etc que això comporta. Per això, crec que és important programar.

Per acabar, encara que ja faci molts anys que es treballa amb infants i que se sàpiga globalment els objectius generals, crec que cal plantejar-se una programació per poder incorporar nous projectes, noves idees; per anar renovant: tot allò que no ha funcionat i per repetir el que ha estat un èxit. Per contra, defenso fer la programació, però no cal realitzar-la al peu de la lletra, sinó anar-la adaptant segons les necessitats dels infants. Si s’han pensat diferents opcions és té un ventall més ampli per poder escollir.

Primer dia d'escola

Demà és el gran dia! Demà ens coneixerem els uns als altres: les famílies, els infants, els mestres, per alguns fins i tot també coneixeran l’escola! M’agrada sentir aquest pessigolleig, perquè significa que encara em fa il·lusió la meva professió! Espero no perdre-la mai!

La vocació

Hola! S’inicia un nou curs a l’escola i una nova etapa al blog. Espero que a partir d’ara hi pugui dedicar més temps a escriure i a aprendre el seu funcionament. Per començar vull fer una reflexió sobre allò que en diuen: vocació.

Segons els autors J. Cela i J. Palou en el llibre: Va de mestres, la defineixen com: “qualsevol feina que està fonamentada a atendre les necessitats dels altres”. Consideren que la part vocacional és un dels pilars a l’hora de treballar amb els infants i que els mestres no poden oblidar-se’n, ja que principalment els estant acollint a través de romandre al seu costat per respondre a les seves incerteses, dificultats i incògnites.

Només amb aquesta definició ja es produeix un gran debat, per què quantes vegades alguns docents creuen que, per exemple, canviar un infant del segon cicle d’Educació Infantil no és tasca del mestre/a? Segons el meu criteri crec que sense cap mena de dubte si realment sents vocació ni t’ho planteges, senzillament ho fas.

De vegades es relaciona la manca de vocació amb l’edat (a més edat: menys vocació i al contrari), però jo no ho comparteixo, ja que hi ha mestres molt joves que no tenen ni gota de vocació i mestres molt grans que encara els hi brillen els ulls a l’hora de preparar el nou curs o conèixer l’alumnat.

Per un altre costat, el Gran diccionari de la llengua catalana defineix la paraula vocació com: “Aptitud, disposició, inclinació natural a exercir una professió, un art, a estudiar una carrera, etc.”. Pel que fa aquesta definició se sobreentén que quan s’exerceix una professió s’està fent perquè es fa bé i perquè agrada. Aleshores segons tot el dit fins ara, les persones que comencen el curs amb poques ganes és que no senten plenament el gust per la feina i aquelles que no atenen als infants és que no tenen vocació. Quina llàstima!

És difícil avaluar la vocació en unes oposicions, però els que ho tenen més clar són els infants! Poden passar anys i segur que aquells/es mestres vocacionals no els han oblidat pas.